MÍNIMA DISTÀNCIA


md2-5

David Salleras, saxòfon
Oriol Gonzàlez, contrabaix

El projecte MÍNIMA DISTÀNCIA neix de la necessitat de viure la música clàssica des d’una sonoritat moderna, recuperar la idea que allò que és popular és el què ens inspira per arribar més lluny, sentir que allò cotidià, allò que ens és més proper provoca i reacciona.

MD vol crear des del desordre i desorganitzar allò establert, evitar que l’espectador s’acomodi a un resultat concret a través d’un concert on la sonoritat canviï radicalment. Una declamació extrema de la música que prové de la tradició on es mescla la intensitat de la tristesa i de l’oblit, amb les seqüencies rítmiques i apassionades de la força del present.

Aquest concert es desenvolupa a partir de dos instruments -saxòfon i contrabaix- que es van alternant en diàlegs i acompanyaments, intentat arribar sempre a la mínima distància que separa allò popular d’allò contemporani, l’agressivitat de la suavitat, la virtuositat de la simplicitat, el silenci del so.

……….

El proyecto MÍNIMA DISTÀNCIA nace de la necesidad de vivir la música clásica desde una sonoridad moderna, recuperar la idea que lo popular es lo que nos inspira para llegar más lejos, sentir que lo cotidiano, lo que sentimos cercano, provoca y reacciona.

MD quiere crear desde el desorden y desorganizar lo establecido, evitar que el espectador se acomode a un resultado concreto mediante un concierto donde la sonoridad cambia radicalmente. Una declamación extrema de la música que procede de la tradición donde se mezcla la intensidad de la tristeza y el olvido, con las secuencias rítmicas y apasionadas de la fuerza del presente.

El concierto se desarrolla a partir de dos instrumentos -saxòfon y contrabajo- que se alternan en diálogos y acompañamientos, intentando llegar siempre a la mínima distáncia que separa lo popular de lo contemporáneo, l’agresividad de la suavidad, la virtuosidad de la simplicidad, el silencio del sonido.

……….

MD est un concept qui permet d’appréhender la musique d’une nouvelle façon, de poser de nouvelles questions, d’élargir nos horizons, et enfin qui donne à chacun la possibilité de créer sa propre perception.David Salleras, jeune compositeur espagnol s’exprime à travers des formes musicales que son parcours, tant humain qu’artistique, l’amène à renouveler sans cesse. Après avoir fini ses études au conservatoire supérieur de Barcelone, il obtient une bourse pour poursuivre ses études à Paris auprès de de Jean-Yves Fourmeau et Nicolas Prost à Paris.

Là, il se distingue par un sens aigüe de l’improvisation, mélant la musique contemporaine et traditionelle espagnole. Ne se fixant aucune limite, sa musique s’inspire de de diverses sources musicales: Bartok, Albeniz, Falla, Ginastera, Paco de Lucia, Piazzolla, ainsi que de la danse contemporaine. Il en ressort une ligne mélodique virtuose entrainant le public dans un univers où chacun retrouve ses histoire et ses origines.

……….

md-3
md-2
md-1
md